1. Què és?
2. Com es classifica segons Txepetx?
Març 2023 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Som uns estudiants que hem llegit uns articles publicats pels autors Jordi Llovet i Víctor Cuevas totalment diferents entre sí, sobre les noves tecnologies en l’educació i volíem donar a conèixer el nostre punt de vista.
Els alumnes s’ho passen genial amb els ordinadors, no hi ha cap motiu pel qual una classe on un bon professor amb ganes d’ensenyar no pugui donar una classe amena i els alumnes no aprenguin res degut a que, segons el Sr.Llovet, es distreuen amb els ordinadors…és una autèntica bestiesa. 
Allò que abans era el futur: estudiar anglès, ara ha passat a segona divisió. La informàtica és el present i el futur. I els alumnes que està ensenyant, quan busquin un treball lo primer que els demanaran serà quin nivell informàtic tenen. Així que en lloc de repel·lir-la, hauria de involucrar-la en la seva docència.
Un ós, un corb, un home i una serp van caure dins un pou, per aquell lloc passava un ermità i els va treure. Al cap del temps l’os li va regalar un rusc d’abelles i el corb una diadema de la princesa del poble. Però va escoltar que la buscaven i el matarien si no l’entregava,llavors l’ermità va encarregar a l’home donar-li la diadema a qui la reclamava, però l’home el va acusar i el van encarcerar. La serp va anar a l’habitació de la princesa i va mossegar-la, i al rei quan dormia li va dir que la cura era una herba que tenia un ermità encarcerat( la qual va donar-li la serp).El van alliberar i van castigar, com la serp demanava, a l’home que l’ermità havia tret del pou.
Què és?
La Decadència és el període l’època de la literatura catalana que comença amb l’edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s’ha contrastat amb l’esplendor del Segle d’Or de la literatura en castellà.
Causes de la decadència:
Els esdeveniments iniciats a finals del s. XV i fins i tot abans, van provocar una sèrie de crisis històriques que van incidir de forma decisiva i directa sobre la societat catalana.
Els fets més rellevants que hom pot considerar causes de la decadència són:
·Causes històriques: El Compromís de Casp (1412) i la instauració de la dinastia castellana dels Trastàmara, fets que dugueren a:
*Els enllaços familiars de la noblesa catalana i castellana.
*La castellanització de la noblesa catalana i la cort.
*L’emigració de la noblesa catalana cap a Madrid, esdevenint una noblesa centralista.
*Finalment la desaparició de la cort catalana en temps de Ferran el Catòlic.
- ·Causes econòmiques: La crisi econòmica:
-La prohibició del comerç amb Amèrica.
-El comerç català reduït al decadent i piratejat comerç mediterrani.
- ·Causes bèl·liques: Les diverses guerres i tractats:
-Les guerres de les “Germanies” i les revoltes produïdes al País Valencià.
-La guerra dels Segadors (1640-1652).
-El Tractat dels Pirineus (1659), pel qual es perdien les comarques de la Catalunya francesa.
-La guerra de Successió (1705-1714), de la qual se’n derivà el Decret de Nova Planta (1716).
· Causes socials: Socialment:
-La instauració de la inquisició castellana.
-L’expulsió dels jueus.
- ·Causes culturals: Culturalment:
-Les dificultats econòmiques per accedir a la impremta.
-El manteniment del medievalisme.
-L’Humanisme mal assimilat i la seva excessiva fascinació pel llatí.
-El desenvolupament precoç del barroc.
-Una vida universitària pobre davant del prestigi cultural del castellà.
Tot plegat suposarà una davallada per a la cultura catalana, de tal manera que la literatura culta es farà en castellà i fins i tot en llatí.
Ja a principis del XVI, durant el virregnat de Germana de Foix a València, just on es produí l’esplendor cultural del s. XV, en les representacions teatrals la llengua utilitzada era la castellana, mentre que la llengua catalana, considerada pejorativa i ridícula, era usada per personatges graciosos i còmics, com els bufons.
Les cultura popular, però, mantingué sense interrupcions l’ús i el conreu de la llengua, la qual tenia una vitalitat normal, i de la literatura, la qual vivia uns moments d’esplendor, sent treballada en les diverses formes: cançons, romanços, goigs, nadales, entremesos, dietaris, col·loquis, etc.
Les Quatre grans cròniques són: 
- Llibre dels Feits de Jaume I o Crònica de Jaume el Conqueridor.
- Crònica de Bernat Desclot.
- Crònica de Ramon Muntaner.
- Crònica de Pere el Cerimoniós.
Característiques comunes a les quatre cròniques :
- Gran valor literari i lingüístic.
- Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l’època de màxima plenitud dels països Catalans a l’Edat Mitjana i ens donen a conèixer tots els aspectes de la societat del moment.
- Els fets que relaten són contemporanis a l’autor o immediatament anteriors i no fets remots, com a les cròniques llatines o d’altres.
- Generalment l’autor dóna testimoni del que explica, ja sigui perquè n’havia estat el protagonista, perquè ho havia presenciat o perquè se n’havia assabentat a través de fonts directes.
- La figura central és el monarca o la dinastia regnant.
- El to del relat sol ésser heroic, sobretot en les cròniques de Jaume I, B. Desclot i R. Muntaner.
L’objectiu de les cròniques:
Les cròniques eren escrites i divulgades amb uns objectius molt clars:
- Deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple a prínceps i governants, especialment als futurs reis catalans.
- Justificar la política reial (sobretot d’aquelles fets que havien estat mal vistos pels nobles o el propi poble.)
- Satisfer la vanitat de la casa regnant, enaltint el monarca i la seva dinastia.
- Fomentar l’ esperit nacional.
Aquí ets, vestida de blanc, amb els teus nervis, els teus temors, però sobretot amb la il·lusió de que avui es faci realitat el teu somni.
Existeixen persones que ens fan sentir bé pel simple motiu d’ haver-se creuat al nostre camí, tu et vas creuar al meu fa vint anys, i des d’aleshores el seguim juntes, dia a dia. Hem viscut moltes històries inoblidables, i també inconfessables, potser tots aquests moments han fet que siguem grans amigues. No ens fa falta pronunciar una paraula, ja que ens entenem amb la mirada, ens agraden i detestem les mateixes coses, i no hi ha res al món que pugui separar-nos. Ara parlarem una mica d’ ell no? Heu superat la etapa de la convivència, amb l’ ajuda de l’amor i del respecte, i ara esteu preparats per donar un gran pas, un pas cap a un futur, cap a un somni. Desitjo que comenceu una nova etapa molt bonica , envoltats sempre dels vostres familiars i amics, i que cada dia sigui tan especial com l’ anterior. Si tot això arriba a fer-se realitat no tinc res més a desitjar-vos. Felicitats.
El professor ha de ser qui motivi als alumnes, poc a poc ells seran capaços de realitzar la seva feina de manera autònoma.
Per aprendre s’ha d’actuar, no basta amb escoltar i anar a classe.
Per que l’aprenentatge sigui significatiu hi ha d’ haver interes per part de l’alumne.
La interdisciplinarietat és molt important per a poder reunir tots els coneixements i saber relacionar-los entre si.
El treball en equip fa l’aprenentatge més divertit.Fa que sense l’ajuda del professor els alumnes s’expliquin dubtes, intercanviïn coneixements, etc.
El professor ha de transmetre optimisme per tal que els alumnes no es prenguin com una obligació el que pot ser agradable i profitós .
Sense motivació, l’alumne no s’esforça ja que no te al·licients, i sense esforç es gairebé impossible assimilar el mateix que un-altre alumne motivat.
Els alumnes han d’aprendre a superar obstacles de forma individual.
Tot l’ anterior és aplicable al 100% als professors.
Les noves tecnologies son un mètode molt bo per aprendre i facilitar als estudiants l’aprenentatge.
L’article es titula “Adèu- siau i gràcies!” .
Tal com diu al títol, l’ escriptor s’ acomiada dels lectors desprès de 36 anys treballant en diferents diaris, dels quals 19 ha estat en el diari “Avui”, fent un article setmanal, i des del què escriu el seu darrer article. Parla dels avantatges i inconvenients de haver realitzat aquesta tasca, donant pas als joves per a fer el seu treball a partir d’ ara, d’una manera més nova i actualitzada que la que ell utilitzava degut a la seva edat. Cal remarcar que dona les gràcies constantment als lectors i als amics perquè han estat els que li han fet saber que valia la pena continuar escrivint.
Em comprometo a:
- Llegir un llibre, he escollit Els lladres del cigne de Elisabeth Kostova.
- Les paraules que no comprengui, buscar-les al diccionari.
- Fer sempre els deures
- Veure programes de televisió en català (jo mai veia tv3, ni cap cadena catalana)
- Estudiar molt.
Suposo que amb tots aquests propòsits, aprendré una mica més el català, encara que aprovar l’ examen és el meu objectiu, el segon és millorar el meu català tant oralment com a l’hora de redactar.
Benvolguts companys i companyes,
Em dic Marta i aquesta és la meva primera entrada del meu primer bloc, per la classe de nivell d de català.
A reveure!
Martagodoy's Blog 