Aquí ets, vestida de blanc, amb els teus nervis, els teus temors, però sobretot amb la il·lusió de que avui es faci realitat el teu somni.
Existeixen persones que ens fan sentir bé pel simple motiu d’ haver-se creuat al nostre camí, tu et vas creuar al meu fa vint anys, i des d’aleshores el seguim juntes, dia a dia. Hem viscut moltes històries inoblidables, i també inconfessables, potser tots aquests moments han fet que siguem grans amigues. No ens fa falta pronunciar una paraula, ja que ens entenem amb la mirada, ens agraden i detestem les mateixes coses, i no hi ha res al món que pugui separar-nos. Ara parlarem una mica d’ ell no? Heu superat la etapa de la convivència, amb l’ ajuda de l’amor i del respecte, i ara esteu preparats per donar un gran pas, un pas cap a un futur, cap a un somni. Desitjo que comenceu una nova etapa molt bonica , envoltats sempre dels vostres familiars i amics, i que cada dia sigui tan especial com l’ anterior. Si tot això arriba a fer-se realitat no tinc res més a desitjar-vos. Felicitats.
One Comment
Marta, és molt bonic. M’ha agradat molt, haries d’escriure més.