…LA DECADÈNCIA…

Què és?

La Decadència és el període l’època de la literatura catalana que comença amb l’edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s’ha contrastat amb l’esplendor del Segle d’Or de la literatura en castellà.

Causes de la decadència:

Els esdeveniments iniciats a finals del s. XV i fins i tot abans, van provocar una sèrie de crisis històriques que van incidir de forma decisiva i directa sobre la societat catalana.

Els fets més rellevants que hom pot considerar causes de la decadència són:

·Causes històriques: El Compromís de Casp (1412) i la instauració de la dinastia castellana dels Trastàmara, fets que dugueren a:

*Els enllaços familiars de la noblesa catalana i castellana.

*La castellanització de la noblesa catalana i la cort.

*L’emigració de la noblesa catalana cap a Madrid, esdevenint una noblesa centralista.

*Finalment la desaparició de la cort catalana en temps de Ferran el Catòlic.

• ·Causes econòmiques: La crisi econòmica:

-La prohibició del comerç amb Amèrica.

-El comerç català reduït al decadent i piratejat comerç mediterrani.

• ·Causes bèl·liques: Les diverses guerres i tractats:

-Les guerres de les “Germanies” i les revoltes produïdes al País Valencià.

-La guerra dels Segadors (1640-1652).

-El Tractat dels Pirineus (1659), pel qual es perdien les comarques de la Catalunya francesa.

-La guerra de Successió (1705-1714), de la qual se’n derivà el Decret de Nova Planta (1716).

· Causes socials: Socialment:

-La instauració de la inquisició castellana.

-L’expulsió dels jueus.

• ·Causes culturals: Culturalment:

-Les dificultats econòmiques per accedir a la impremta.

-El manteniment del medievalisme.

-L’Humanisme mal assimilat i la seva excessiva fascinació pel llatí.

-El desenvolupament precoç del barroc.

-Una vida universitària pobre davant del prestigi cultural del castellà.

Tot plegat suposarà una davallada per a la cultura catalana, de tal manera que la literatura culta es farà en castellà i fins i tot en llatí.

Ja a principis del XVI, durant el virregnat de Germana de Foix a València, just on es produí l’esplendor cultural del s. XV, en les representacions teatrals la llengua utilitzada era la castellana, mentre que la llengua catalana, considerada pejorativa i ridícula, era usada per personatges graciosos i còmics, com els bufons.

Les cultura popular, però, mantingué sense interrupcions l’ús i el conreu de la llengua, la qual tenia una vitalitat normal, i de la literatura, la qual vivia uns moments d’esplendor, sent treballada en les diverses formes: cançons, romanços, goigs, nadales, entremesos, dietaris, col·loquis, etc.