Les quatre grans cròniques

Les Quatre grans cròniques són: 

• Llibre dels Feits de Jaume I  o Crònica de Jaume el Conqueridor.
• Crònica de Bernat Desclot.
• Crònica de Ramon Muntaner.
• Crònica de Pere el Cerimoniós.

 

 Característiques comunes a les quatre cròniques :

• Gran valor literari i lingüístic.
• Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l’època de màxima plenitud dels països Catalans a l’Edat Mitjana i ens donen a conèixer tots els aspectes de la societat del moment.
• Els fets que relaten són contemporanis a l’autor o immediatament anteriors i no fets remots, com a les cròniques llatines o d’altres.
• Generalment l’autor dóna testimoni del que explica, ja sigui perquè n’havia estat el protagonista, perquè ho havia presenciat o perquè se n’havia assabentat a través de fonts directes.
• La figura central és el monarca o la dinastia regnant.
• El to del relat sol ésser heroic, sobretot en les cròniques de Jaume I, B. Desclot i R. Muntaner.

 

L’objectiu de les cròniques:

Les cròniques eren escrites i divulgades amb uns objectius molt clars:

•  Deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple a prínceps i governants, especialment als futurs reis catalans.
• Justificar la política reial (sobretot d’aquelles fets que havien estat mal vistos pels nobles o el propi poble.)
• Satisfer la vanitat de la casa regnant, enaltint el monarca i la seva dinastia.
• Fomentar l’ esperit nacional.